Júpiter és el planeta més gran del nostre sistema solar. Amb una massa que supera la de tots els altres planetes junts, Júpiter domina la regió exterior del sistema solar.
Aquest gegant gasós, ubicat a una distància mitjana de 778 milions de quilòmetres del Sol, ha estat objecte d'admiració i d'estudi durant segles. Des del seu descobriment fins a les missions modernes que l'estudien de prop, Júpiter continua revelant detalls sorprenents sobre la composició, l'atmosfera, les llunes i la història.
Dades i característiques bàsiques de Júpiter
- Diàmetre Amb un diàmetre de 142,984 quilòmetres, Júpiter és 11 vegades més gran que la Terra, la qual cosa el converteix en el planeta més gran del nostre sistema solar.
- Massa La massa de Júpiter és aproximadament 318 vegades la de la Terra. De fet, la seva massa és 2,5 vegades la de tots els altres planetes combinats.
- Composició Júpiter és un gegant gasós, el que significa que no té una superfície sòlida com la Terra o Mart. La seva atmosfera està composta principalment d'hidrogen (al voltant del 90%) i heli (al voltant del 10%), amb traces d'altres gasos com el metà, l'amoníac i el vapor d'aigua.
- Durada del Dia i l'Any : Júpiter té el dia més curt de tots els planetes del sistema solar, amb una rotació completa al voltant del seu eix en només 9 hores i 56 minuts. Tot i això, a causa de la seva enorme distància del Sol, un any a Júpiter equival a aproximadament 11.86 anys terrestres.
La Gran Taca Roja: Un misteri a l'atmosfera
Un dels aspectes més reconeixibles de Júpiter és la seva "Gran Manxa Roja". Aquesta és una gegantina tempesta anticiclònica que ha existit durant almenys 400 anys. Encara que la seva mida ha disminuït en les últimes dècades, continua sent prou gran com per allotjar tres planetes Terra al seu interior.
La Gran Taca Roja ha intrigat els científics durant segles a causa de la seva longevitat i les forces que la mantenen en moviment. Les tempestes a la Terra generalment es dissipen en uns pocs dies o setmanes, però la Gran Taca Roja ha perdurat durant segles. Es creu que això és degut a la manca d'una superfície sòlida a Júpiter, la qual cosa significa que no hi ha fricció significativa per aturar la tempesta.
A més, l'atmosfera de Júpiter està estructurada en bandes horitzontals que circulen a diferents velocitats i adreces. Aquestes bandes, juntament amb la rotació ràpida del planeta, creen corrents de vents extremadament forts, cosa que manté la tempesta activa. Els vents a la Gran Taca Roja poden assolir velocitats de fins a 432 km/h, la qual cosa la converteix en una de les tempestes més poderoses del sistema solar.
El sistema d'anells de Júpiter
Tot i que no és tan prominent com els anells de Saturn, Júpiter també té un sistema d'anells. Aquests anells van ser descoberts per la sonda espacial Voyager 1 el 1979. El sistema d'anells de Júpiter és molt més tènue i menys extens que el de Saturn, i està compost principalment de petites partícules de pols. Es creu que aquestes partícules són el resultat d'impactes de meteorits a les llunes més properes de Júpiter.
El sistema d'anells de Júpiter consta de tres parts principals:
- Anell Halo : Aquest és l'anell més intern i està format per partícules molt fines.
- Anell Principal : És el més brillant i està compost de partícules més grans.
- Anells Gossamer : Són anells més tènues i difusos, que s'estenen més enllà de l'anell principal.
El gegantí camp magnètic de Júpiter
Júpiter posseeix el camp magnètic més fort de tots els planetes del sistema solar. Aquest camp és aproximadament 20.000 vegades més poderós que el de la Terra, cosa que genera una enorme magnetosfera que s'estén milions de quilòmetres més enllà del planeta. La magnetosfera de Júpiter és tan gran que si fos visible des de la Terra, ocuparia una àrea més gran que el Sol.
Aquest camp magnètic atrapa partícules carregades, creant cinturons de radiació extremadament intensos que envolten el planeta. Aquests cinturons són perillosos per a les naus espacials, ja que la radiació pot danyar els equips i posar en risc els astronautes. Tot i això, també generen aurores espectaculars a les regions polars de Júpiter, similars a les aurores boreals i australs de la Terra, però molt més intenses.
Les llunes de Júpiter
Júpiter és el planeta amb més llunes al sistema solar. Fins ara, s'han descobert 92 llunes que orbiten al voltant del gegant gasós, encara que aquest número podria augmentar a mesura que se'n descobreixin més. Algunes d'aquestes llunes són petites i tenen formes irregulars, mentre que d'altres són cossos celestes impressionants per dret propi.
Les quatre llunes més grans de Júpiter, conegudes com les llunes galileanes, són:
- Ío : És el cos volcànicament més actiu del sistema solar. Els volcans d'Io expulsen enormes columnes de sofre i diòxid de sofre, cosa que li dóna una aparença única i acolorida.
- Europa : És una de les llunes més prometedores per a la recerca de vida extraterrestre. Es creu que té un oceà d'aigua líquida sota la seva superfície gelada, cosa que podria proporcionar les condicions necessàries per a la vida.
- Ganimedes És la lluna més gran del sistema solar, fins i tot més gran que el planeta Mercuri. Ganimedes té el seu propi camp magnètic, una cosa única entre les llunes del sistema solar.
- Calisto : És una de les llunes més antigues i crateritzades del sistema solar. La seva superfície està coberta de cicatrius dimpactes, cosa que proporciona pistes sobre la història primerenca del sistema solar.
Aquestes llunes galileanes van ser descobertes per l'astrònom italià Galileu Galilei el 1610, i la seva observació va canviar radicalment la comprensió de l'univers. Galileu va ser el primer a observar que no tot en el sistema solar gira al voltant de la Terra, cosa que va recolzar la teoria heliocèntrica de Nicolás Copérnico.
Júpiter a la cultura humana
Des de l'antiguitat, Júpiter ha tingut un paper important en les mitologies i cultures de diverses civilitzacions. Els antics romans ho van nomenar en honor al seu déu principal, Júpiter, que era l'equivalent romà de Zeus a la mitologia grega. Per als grecs, Zeus era el rei dels déus, governant el cel i el tro, un paral·lel adequat per al planeta més gran del sistema solar.
A més, Júpiter ha estat objecte de fascinació per als astrònoms durant segles. Els primers observadors, com Galileu, van usar telescopis rudimentaris per observar les llunes de Júpiter, i els seus descobriments van ajudar a fonamentar la idea que els cossos celestes no orbiten la Terra, sinó que es mouen al voltant del Sol.
A l'era moderna, Júpiter ha estat estudiat per nombroses missions espacials, des de les sondes Pioneer 10 i 11 als anys 70, fins a les més recents, com Juno, que va arribar a Júpiter el 2016. Juno ha proporcionat una gran quantitat d'informació sobre la composició interna de Júpiter, el seu camp magnètic, i la dinàmica de la seva atmosfera.
Curiositats sobre Júpiter
- Pes a Júpiter : Si poguessis aturar-te a Júpiter, pesaries més del doble que a la Terra a causa de la seva enorme gravetat. Una persona que pesa 70 kg a la Terra, pesaria al voltant de 165 kg a Júpiter.
- Satèl·lit artificial fallit En 2003, la sonda Galileu, després de més de vuit anys d'estudiar Júpiter i les seves llunes, va ser enviada a l'atmosfera de Júpiter, on es va desintegrar. La NASA va prendre aquesta decisió per evitar que la sonda contaminés Europa, una lluna que podria acollir vida.
- Cinturó d'asteroides : Júpiter actua com un "escut" protector per a la Terra. La seva enorme gravetat desvia o captura molts estels i asteroides que podrien impactar la Terra. Per això, alguns científics creuen que la presència de Júpiter ha estat crucial per a l'estabilitat del sistema solar i el desenvolupament de la vida a la Terra.
- L'atmosfera de Júpiter és profunda Les capes superiors de l'atmosfera de Júpiter estan compostes per núvols d'amoníac i aigua, però a mesura que es baixa, la pressió i la temperatura augmenten, convertint l'hidrogen en un líquid metàl·lic. No se sap amb certesa si Júpiter té un nucli sòlid, però les dades actuals suggereixen que hi podria haver un nucli rocós de la mida de la Terra al centre.
Futures missions i estudi de Júpiter
L'estudi de Júpiter és lluny d'acabar. El 2022, l'Agència Espacial Europea (ESA) va llançar la missió "JUICE" (Jupiter Icy Moons Explorer), que arribarà a Júpiter el 2030. Aquesta missió se centrarà a estudiar les llunes gelades de Júpiter, especialment Europa, Ganímedes i Calisto, amb l'objectiu de cercar signes d'activitat geològica i ambients habitables possibles.
A més, la missió Europa Clipper , de la NASA, també està programada per llançar-se a mitjans de la dècada del 2020. Aquesta missió investigarà de prop la lluna Europa, amb especial atenció al seu oceà subterrani i al seu potencial per albergar vida.