Venus és el segon planeta des del Sol al nostre sistema solar. Sovint és anomenat el "bessó de la Terra" a causa de la seva grandària i composició similar, encara que presenta condicions extremes que contrasten dràsticament amb les del nostre planeta.
En aquest planeta els dies són més llargs que els anys.
Característiques generals
Venus té un diàmetre d'aproximadament 12,104 quilòmetres, només una mica més petit que el de la Terra, que és de 12,742 quilòmetres. La seva massa és aproximadament el 82% de la massa de la Terra, cosa que també reforça la comparació amb el nostre planeta.
Però aquí és on acaben les similituds. L'atmosfera de Venus és extremadament densa i tòxica i està composta principalment de diòxid de carboni (96.5%) i amb núvols espessos d'àcid sulfúric.
|
Posició al Sistema Solar |
Segon planeta des del Sol |
|
Diàmetre |
Uns 12.104 km |
|
Temps |
4.87 × 10^24 kg (82% de la massa de la Terra) |
|
Gravetat |
8.87 m/s² (90% de la gravetat terrestre) |
|
Rotació (dia sideral) |
243 dies terrestres, en direcció retrògrada (gira en sentit contrari a la majoria dels planetes) |
|
Translació (òrbita al voltant del Sol) |
225 dies terrestres |
|
Durada del dia solar |
117 dies terrestres |
|
Temperatura superficial |
Aproximadament 465 °C |
|
Pressió atmosfèrica |
Aproximadament 92 vegades la pressió atmosfèrica de la Terra |
|
Atmosfera |
Composta principalment de diòxid de carboni (96,5%) i núvols d'àcid sulfúric. |
|
Superfície |
Plena de planes volcàniques, muntanyes i cràters; mapejada principalment per radar a causa de la seva densa atmosfera |
|
Camp magnètic |
Pràcticament inexistent en comparació amb la Terra |
|
Vents atmosfèrics |
Velocitats de fins a 360 km/ha l'atmosfera superior |
|
Exploració espacial |
Visitat per missions com les sondes Venera (Unió Soviètica), Pioneer Venus i Magellan (NASA) i missions futures com DAVINCI+, VERITAS (NASA) i EnVision (ESA) |
|
Importància científica |
Estudis sobre l'efecte hivernacle, l'evolució planetària i la dinàmica atmosfèrica |
Rotació i translació
Un dels aspectes més sorprenents de Venus és la seva rotació. Gira sobre el seu eix en direcció retrògrada, és a dir, en sentit contrari al de la majoria dels planetes del sistema solar, incloent-hi la Terra.
Un dia a Venus (el temps que triga a girar un cop sobre el seu eix) equival a 243 dies terrestres, i ho fa més lentament que el seu període orbital al voltant del Sol, que és d'aproximadament 225 dies terrestres. Això vol dir que a Venus, un dia és més llarg que un any.
La velocitat lineal de Venus a la seva òrbita al voltant del Sol és aproximadament de 34,974 km/h. Això significa que Venus es desplaça a gran velocitat al llarg de la seva trajectòria el·líptica al voltant del Sol. Aquesta alta velocitat és conseqüència de la seva proximitat relativa al Sol, ja que els planetes més propers tendeixen a orbitar més ràpidament a causa de la intensa atracció gravitacional.
D'altra banda, la velocitat angular de Venus és aproximadament de 3.23 × 10⁻⁷ radians per segon. Tot i la seva ràpida velocitat lineal, la gran distància recorreguda al voltant del Sol fa que la seva velocitat angular sigui relativament baixa.
Temperatura i pressió
Venus és el planeta més calent del sistema solar, amb temperatures superficials que arriben als 465 graus Celsius.
Aquesta temperatura extrema és deguda a un efecte hivernacle descontrolat: la densa atmosfera de diòxid de carboni atrapa la calor del Sol, impedint que la radiació solar que rebota sobre la superfície escapi a l'espai.
A més, la pressió atmosfèrica a la superfície de Venus és unes 92 vegades més gran que la de la Terra, comparable a la pressió que es troba a 900 metres sota l'aigua a la Terra.
Superfície i geologia
La superfície de Venus és relativament jove, geològicament parlant, amb vastes planes volcàniques i grans muntanyes.
Les imatges de radar obtingudes per missions com Magellan de la NASA han revelat la presència de nombrosos volcans, molts dels quals semblen haver estat actius en temps geològics recents.
Tot i això, no hi ha evidència directa d'activitat volcànica actual. Les planes de lava, els cràters dimpacte i les característiques tectòniques indiquen un planeta dinàmic, encara que no sobserva la tectònica de plaques com a la Terra.
Atmosfera i clima
L'atmosfera de Venus és densa i opaca, cosa que fa que la superfície sigui invisible en llum visible des de l'espai. Tot i això, les observacions en altres longituds d'ona, com el radar, han permès mapejar la seva superfície.
Els núvols d'àcid sulfúric a l'atmosfera superior de Venus reflecteixen la llum del Sol, fent-ho l'objecte més brillant al cel nocturn després de la Lluna.
Els vents a les capes superiors de l'atmosfera de Venus són extremadament ràpids, aconseguint velocitats de fins a 360 quilòmetres per hora. Aquests vents circulen al voltant del planeta en només quatre dies terrestres, contrastant amb la lenta rotació del planeta mateix.
Exploració de Venus
Venus ha estat objecte d'interès i d'exploració des dels primers dies de l'era espacial.
La Unió Soviètica va ser la primera a enviar una sonda a Venus, amb el programa Venera, que va aconseguir diverses gestes notables, incloent el primer aterratge suau a la superfície d'un altre planeta (Venera 7 el 1970) i les primeres imatges de la superfície (Venera 9 el 1975).
La NASA també ha contribuït significativament a l'estudi de Venus amb missions com ara Pioneer Venus i Magellan, que van proporcionar mapes detallats de la superfície del planeta.
Per què es diu Venus?
Venus deu el nom a la deessa romana de l'amor i la bellesa. Aquesta nomenclatura es remunta a l'antiguitat quan els romans, seguint la tradició dels grecs, van començar a associar els planetes visibles amb les seves deïtats més importants. Els grecs havien cridat el planeta Afrodita, en honor a la seva deessa de l'amor i la bellesa, i els romans van adoptar aquest nom, reduint-lo a Venus.
El planeta Venus és un dels objectes més brillants al cel nocturn, només superat en brillant per la Lluna. La seva intensa resplendor i la seva visibilitat tant al clarejar com al vespre probablement van influir en la seva associació amb la deïtat que representa la bellesa i l'amor.