Mart, conegut com el "planeta vermell" a causa del seu distintiu color vermellós, és el quart planeta des del Sol al nostre sistema solar. Aquest color característic prové de la presència d'òxids de ferro a la superfície.
Mart ha despertat un gran interès tant per a científics com per al públic en general per les seves similituds i diferències amb la Terra, així com per la possibilitat de vida passada o futura.
A més de la Terra, Mart és el planeta amb més possibilitats de tenir vida en el passat. Evidències com antics llits de rius, minerals hidratats i la presència d'aigua líquida en el passat suggereixen que Mart va tenir ambients habitables fa milers de milions d'anys.
Característiques generals
Mart té un diàmetre d'aproximadament 6,779 quilòmetres, una mica més de la meitat de la mida de la Terra. La seva massa és només el 10% de la massa terrestre, cosa que resulta en una gravetat superficial d'aproximadament el 38% de la de la Terra. Això significa que una persona que pesi 100 kg a la Terra pesaria només 38 kg a Mart.
|
Posició al Sistema Solar |
Quart planeta des del Sol |
|
Diàmetre |
Uns 6.779 km |
|
Temps |
6.42 × 10^23 kg (10% de la massa de la Terra) |
|
Gravetat |
3.71 m/s² (38% de la gravetat terrestre) |
|
Durada del dia (Sol) |
24,6 hores |
|
Durada de l'any |
687 dies terrestres |
|
Inclinació axial |
25.2 graus (similar als 23.5 graus de la Terra) |
|
Temperatura mitjana |
-63°C (variacions des de -125°C als pols fins a 20°C a l'equador) |
|
Atmosfera |
Composta principalment de diòxid de carboni (95.3%), nitrogen (2.7%) i argó (1.6%) |
|
Pressió atmosfèrica |
Menys de l'1% de la pressió atmosfèrica de la Terra al nivell del mar |
|
Superfície |
Caracteritzada per planes volcàniques, muntanyes, valls, cràters i casquets polars de gel |
|
Satèl·lits naturals |
Dues llunes petites: Fobos i Deimos |
Atmosfera i clima
L'atmosfera de Mart és molt més prima que la de la Terra, composta principalment de diòxid de carboni (95.3%), amb petites quantitats de nitrogen (2.7%) i argó (1.6%).
La pressió atmosfèrica a la superfície de Mart és menys de l'1% de la pressió atmosfèrica a la Terra al nivell del mar.
A causa de la seva atmosfera prima i la seva distància al Sol, les temperatures a Mart són extremes, amb un rang mitjà que oscil·la entre els -63 i -125 graus Celsius als pols durant l'hivern fins a 20 graus Celsius a l'equador durant l'estiu.
Superfície i geologia
La superfície de Mart és una barreja de planes planes, muntanyes gegants i valls profundes.
Una de les seves característiques més destacades és Olympus Mons, el volcà més gran del sistema solar, que puja 22 quilòmetres sobre la superfície marciana. Un altre tret important és Valles Marineris, un sistema de canons que s'estén per més de 4.000 quilòmetres, la qual cosa és gairebé una quarta part de la circumferència de Mart.
Mart també té casquets polars compostos de gel daigua i diòxid de carboni congelat. Durant les diferents estacions, aquests casquets polars s'expandeixen i contrauen.
La presència de minerals que només es formen en presència d'aigua líquida suggereix que Mart va tenir aigua líquida a la seva superfície en el passat, cosa que planteja la possibilitat que alguna vegada podria haver existit vida.
Rotació i translació
Mart té un període de rotació similar al de la Terra, amb un dia marcià, conegut com a "sol", que dura 24.6 hores.
El seu període orbital al voltant del Sol és d'aproximadament 687 dies terrestres, fet que significa que un any a Mart dura gairebé el doble que un any a la Terra. La inclinació axial de Mart és de 25.2 graus, similar a la inclinació de 23.5 graus de la Terra, cosa que resulta en estacions marcianes comparables a les terrestres, encara que cada estació dura aproximadament el doble.
La velocitat lineal de Mart a la seva òrbita al voltant del Sol és aproximadament 86,871 km/h (24.13 km/s). Aquesta velocitat fa referència a la rapidesa amb què Mart es desplaça al llarg de la seva trajectòria orbital.
La velocitat angular de Mart, que mesura el canvi de la seva posició angular a l'òrbita per unitat de temps, és aproximadament 3.34 × 10⁻⁷ radians per segon.
Llunes de Mart: Fobos i Deimos
Mart té dues petites llunes, Fobos i Deimos, que van ser descobertes el 1877 per l'astrònom nord-americà Asaph Hall.
Fobos, la més gran de les dues, té un diàmetre d'aproximadament 22.4 quilòmetres i orbita Mart a una distància de només 6.000 quilòmetres, completant una òrbita al voltant de 7.7 hores. D'altra banda, Deimos, més petita, amb un diàmetre d'uns 12,4 quilòmetres, orbita a una distància de 23,460 quilòmetres i triga 30,3 hores a completar una volta al voltant del planeta.
Les dues llunes tenen formes irregulars i estan cobertes de cràters, cosa que suggereix que són asteroides capturats per la gravetat de Mart. Fobos està en una òrbita que gradualment ho està portant cap a Mart, i s'espera que eventualment es desintegri o xoc amb el planeta.
Exploració de Mart
L?exploració de Mart ha estat una prioritat per a les agències espacials des de fa dècades.
La primera missió reeixida va ser la Mariner 4 de la NASA el 1965, que va enviar les primeres imatges de Mart de prop. Des de llavors, hi ha hagut moltes missions d'èxit, incloent orbitadors, mòduls d'aterratge i rovers.
Els rovers més coneguts són Spirit, Opportunity, Curiosity i Perseverance. Aquests rovers han explorat la superfície marciana, cercant signes d'aigua passada i condicions habitables. Entre aquestes, destaca la missió Perseverance, que va aterrar el 2021, i que actualment està buscant signes de vida microbiana passada i recol·lectant mostres de roca i sòl que una futura missió podria portar de tornada a la Terra.
Potencial per a la vida
La qüestió de si Mart ha albergat alguna vegada vida és un dels temes més intrigants a la ciència planetària.
Les missions han trobat evidències que el passat Mart va tenir condicions que podrien haver estat adequades per a la vida. Això inclou la presència d'antics llits de rius, minerals que es formen en aigua líquida i metà a l'atmosfera, que a la Terra és produït en gran part per processos biològics.
Aparicions de Mart al cinema
Mart ha estat una font d'inspiració constant al cinema, capturant la imaginació del públic amb històries d'exploració, supervivència i contacte extraterrestre.
Aquí hi ha una ullada a algunes de les pel·lícules més notables que han explorat el planeta vermell:
"The Martian" (2015)
Basada en la novel·la homònima d'Andy Weir, aquesta pel·lícula dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Matt Damon segueix la història d'un astronauta que queda encallat a Mart i ha d'utilitzar el seu enginy per sobreviure mentre espera un rescat improbable.
La pel·lícula va rebre elogis per la seva precisió científica i el seu enfocament a l'enginyeria i la supervivència.
"Record total" (1990)
Dirigida per Paul Verhoeven i protagonitzada per Arnold Schwarzenegger, aquesta pel·lícula de ciència ficció està basada en el conte "We Can Remember It for You Wholesale" de Philip K. Dick. Presenta una visió futurista i distòpica de Mart, on els records implantats i les rebel·lions contra una corporació opressiva hi juguen un paper central.
"Planeta vermell" (2000)
Protagonitzada per Val Kilmer i Carrie-Anne Moss, aquesta pel·lícula explora una missió de rescat a Mart després que un intent de terraformació surt malament.
Tot i que va rebre crítiques mixtes, ofereix una visió intrigant dels desafiaments tècnics i humans de la colonització marciana.
"Missió a Mart" (2000)
Dirigida per Brian De Palma, aquesta pel·lícula segueix un equip d'astronautes en una missió per rescatar una tripulació anterior i descobrir els secrets de Mart. La pel·lícula barreja elements de misteri i exploració espacial, encara que també va rebre crítiques variades pel seu ritme i narrativa.
"John Carter" (2012)
Basada en la sèrie de novel·les d'Edgar Rice Burroughs, aquesta pel·lícula dirigida per Andrew Stanton presenta un veterà de la Guerra Civil Americana transportat a Mart, on s'involucra en una guerra civil entre els habitants del planeta.
Tot i el seu fracàs comercial, la pel·lícula és coneguda pels seus efectes visuals i la seva ambiciosa adaptació de l'obra original.