Menu

Electricitat
Corrent elèctric

Què és el corrent altern (CA)?

Què és el corrent altern (CA)?

El corrent altern (CA) és un tipus de corrent elèctric que canvia al llarg de el temps. La variació pot ser en intensitat de corrent o en sentit a intervals regulars.

El voltatge varia entre els valors màxim i mínim de manera cíclica. El voltatge és positiu la meitat de el temps i negatiu l'altra meitat. Això vol dir que la meitat de el temps el corrent circula en un sentit i, l'altra meitat en sentit oposat.

La forma més habitual de l'ondulació segueix una funció trigonomètrica tipus si. Aquesta és la forma més eficient i pràctica de produir energia elèctrica mitjançant alternadors. No obstant això hi ha certes aplicacions en què s'utilitzen altres formes d'ona, com l'ona quadrada o l'ona triangular.

El corrent continu és aquella que manté el seu valor de tensió constant i sense canvi de polaritat.

En els orígens industrials de l'ús de l'electricitat en el segle XIX es va utilitzar corrent continu. L'avantatge del corrent directa és que es pot emmagatzemar en bateries. No obstant això, un temps més tard, Nikola Tesla va desenvolupar el corrent altern. Aquest fet va provocar una important disputa entre Thomas Edison i George Westinghouse per distribuir l'electricitat utilitzant una tecnologia o una altra en l'anomenada guerra dels corrents.

Quins són els avantatges del corrent altern?

L'ús del corrent altern té els següents avantatges si la comparem amb el corrent directa:

  1. És possible augmentar o disminuir el voltatge o tensió per mitjà de transformadors.

  2. Facilita el transport de l'electricitat elèctrica amb poca pèrdua d'energia.

  3. És possible convertir-la en corrent directe amb facilitat.

  4. Incrementant la seva freqüència electrònicament es pot transmetre veu, imatge, so i ordres de control a grans distàncies, sense fils.

  5. Els motors elèctrics i els generadors d'aquest tipus de corrent són més senzills i fàcils de mantenir.

Freqüències d'un corrent altern

La freqüència és la quantitat de cicles de l'ona sinusoïdal que es produeixen en una unitat de temps.

La corba sinusoïdal representa la variació de la tensió en un corrent altern. La freqüència del mateix corrent és la quantitat de voltes o cicles que dóna el radi de l'cercle trigonomètric en una unitat de temps.

Quines són les freqüències habituals en corrent altern?

La freqüència de el sistema elèctric varia segons el país i, de vegades, dins d'un país.

La majoria de l'energia elèctrica es genera a 50 o 60 Hertz. Alguns països tenen una barreja de subministraments de 50 Hz i 60 Hz.

Una baixa freqüència facilita el disseny de motors elèctrics especialment els que requereixen una gran velocitat de gir. També és beneficiós per a motors de tracció de tipus commutador per a aplicacions com ferrocarrils.

No obstant això, la baixa freqüència també causa un parpelleig notable en els llums d'arc i les bombetes incandescents. L'ús de freqüències més baixes també redueix les pèrdues d'impedància.

Conversió d'alterna a contínua

El corrent altern es pot passar amb facilitat a corrent continu. La contínua no té aquesta facilitat. Precisament, aquesta és la raó de l'ús generalitzat d'aquest tipus de corrent.

Per convertir corrent continu (CC) en altern (CA), l'elevació de la tensió s'aconsegueix connectant dinamos en sèrie. Aquesta tècnica és molt poc pràctica comparada amb la altern que compta amb un transformador, que permet elevar la tensió d'una forma eficient.

L'energia elèctrica ve donada pel producte de la tensió, la intensitat i el temps. Atès que la secció dels conductors de les línies elèctriques depèn de la intensitat, mitjançant un transformador es pot elevar la tensió fins a alts valors. Corrent elèctrica d'alta tensió. A l'augmentar la tensió disminueix la intensitat de corrent.

El gran avantatge de distribuir el corrent a alta tensió és que l'electricitat es pot distribuir a llargues distàncies a amb baixes intensitats de corrent a través de les línies elèctriques. Això redueix les pèrdues energètiques provocades:

Autor:
Data de publicació: 9 d’agost de 2016
Última revisió: 15 de juliol de 2021