Michael Faraday va ser un important físic i químic anglès. Va néixer el dia 22 de setembre de 1791 a Newington i va morir el dia 25 d'agost de 1867 a Londres.
Va descobrir la inducció electromagnètica, que el camp magnètic gira el pla de polarització de la llum. Va determinar els principis bàsics de l'electròlisi, va ser el primer a liquar el clor gasós i va inventar el motor elèctric.
La unitat de capacitat elèctrica al sistema internacional és faradios (F) en honor a Michael Faraday.
Biografia de Faraday
Michael Faraday va néixer en una família humil el 22 de setembre de 1791 a Newington Butts, ara parteix del districte londinenc de Southwark, però llavors un suburbi de Surrey. Faraday només va poder obtenir l?educació escolar més bàsica per raons econòmiques.
Va ser aprenent d'enquadernador a l'edat de catorze anys. Va començar a ampliar els seus coneixements llegint els llibres amb què treballava.
Faraday es va casar amb Sarah Barnard (1800-1879) el 12 de juny de 1821.
Aquests són alguns dels mèrits obtinguts al llarg de la seva vida:
-
La Universitat d'Oxford va atorgar a Faraday un títol honorari de doctor en dret civil (1832).
-
Membre de la Royal Society el 1824. En dues ocasions va rebutjar la presidència.
-
Primer profesor de química en la Royal Institution (1833).
-
Membre honorari estranger de l'Acadèmia Nord-americana d'Arts i Ciències (1832).
-
Membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències el 1838.
-
Va ser un dels vuit membres estrangers elegits per a l'Acadèmia Francesa de Ciències (1844).
-
Membre associat del Reial Institut dels Països Baixos (1849) i més tard es va convertir en membre estranger.
Quines van ser les aportacions de Michel Faraday?
Faraday va realitzar nombroses aportacions durant els inicis del segle XIX a diferents camps de la ciència. A continuació enumerem les més importants:
Aportacions a la química
Faraday va fer el seu primer treball químic com a assistent de Sir Humphry Davy amb qui va aconseguir treballar després d'assistir a les conferències que Davy realitzava.
Entre les seves aportacions a la química destaquen les següents:
-
Liquació de gasos com el clor.
-
Va investigar els aliatges d'acer
-
Va produir diversos tipus nous de vidre amb fins òptics amb què va realitzar treballs relacionats amb la polarització de la llum i el magnetisme.
-
Invenció d'una forma primerenca de l'encenedor Bunsen.
-
Faraday va descobrir el benzè i altres substàncies químiques.
-
Determinació de la composició del clatrat hidrat de clor descobert per Sir Humphry Davy el 1810.
-
Descobriment de les lleis de l'electròlisi
-
Va popularitzar la terminologia com a ànode, càtode, elèctrode i ió, i termes proposats en gran part per William Whewell.
-
Va informar sobre el que més tard es van anomenar nanopartícules metàl·liques.
-
Descobriment que les propietats òptiques dels col·loides d'or difereixen de les del corresponent metall a granel (1847). Aquesta va ser possiblement la primera observació reportada dels efectes de la mida quàntica i es pot considerar el naixement de la nanociència.
Aportacions al camp electromagnètic
Faraday va treballar al camp de la física en què es relaciona el camp elèctric i magnètic. Un dels seus propòsits era trobar una manera de generar electricitat a través del magnetisme.
-
Creador de la llei de Faraday: una de les lleis fonamentals de l'electromagnetisme i que James Clerk Maxwell va incloure entre les anomenades quatre equacions de Maxwell.
-
Pare del motor elèctric i dels generadors elèctrics: Michael Faraday va desenvolupar un sistema en què enrotllant un cable elèctric al voltant d'un imant. Si per aquest conductor es feia circular un corrent elèctric, es podia obtenir energia mecànica. Més tard va descobrir que l'efecte era reversible i que es podia obtenir electricitat a partir d'un treball mecànic (generadors).
-
Descobriment del diamagnetisme (1845) que és un fenomen pel qual molts materials presenten una repulsió feble quan estan exposats a un camp magnètic.
-
Descobridor de lefecte Faraday.
-
Invenció de la gàbia de Faraday que és un experiment que va mostrar que la càrrega només existeix fora d'un conductor carregat.
-
Desenvolupa una nova teoria general de l'electricitat (1839): l'electricitat provoca tensions en la matèria. En aquest sentit, els conductors elèctrics són els materials en què aquestes tensions es poden eliminar ràpidament i es genera una tensió de manera seqüencial i periòdica.
