Panells d'energia
solar fotovoltaica

Instal·lació d'energia solar tèrmica

Planta d'energia solar
termoelèctrica

Definició de combustibles fòssils

Definició de combustibles fòssils

Els combustibles fòssils són recursos d'energia no renovables perquè requereixen milions d'anys per a la seva formació de forma natural. A causa del seu alt poder calorífic són fonts d'energia útils per generar energia tèrmica i el seu ús ha permès el gran creixement econòmic i demogràfic lligat a la revolució industrial del segle XIX. Encara que ara són fonamentals per a la nostra economia. El 2007 la combustió de carbó, petroli i gas natural va representar 86,4% l'energia primària mundial. No obstant això la seva combustió és una de les principals fonts de contaminació atmosfèrica i l'escalfament global, que suposa un important problema desostenibilitat.

S'han originat de forma natural per un procés de fossilització en anòxia (falta d'oxigen) ambiental: la matèria orgànica no s'ha degradat per microorganismes (que no poden viure), fent-se diòxid de carboni (CO2) i aigua (H2O), sinó que roman en forma de molècules orgàniques més complexes, sòlides, líquides o gas, l'energia de les quals és la que s'allibera en utilitzar-los com a combustible.

Definició de combustible fòssil

Hi ha diverses definicions de combustible fòssil. Des del nostre punt de vista una definició que reflecteix millor el que és un combustible fòssil és la següent:

Els combustibles fòssils són aquells combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulats sobre ell.

Per definició, els combustibles fòssils són considerats fonts d'energia no renovable; el consum d'd'aquest combustible és molt superior al temps en que triga a generar-(milions d'anys).

Tipus de combustibles fòssils

Els exemples principals de combustibles fòssils són el petroli, el carbó i el gas natural.

Petroli

El petroli és un oli mineral, constituït per hidrocarburs, contingut en grans bosses als estrats superiors de l'escorça terrestre. Aquest combustuble fòssil, un cop refinat, dóna una gran quantitat de productes emprats com a font d'energia (gasolina, gasoil, fuel, etc.) o com a matèria primera de la indústria petroquímica.

Aquest tipus de combustible és àmpliament utilitzat en motors tèrmics sobretot en motors per a automòbils. A dia d'avui, en aquest tipus d'aplicacions, els automòbils amb motor elèctric s'està desenvolupant molt ràpidament. L'avantatge dels motors elèctrics és que l'energia es pot generar a través de fonts d'energia renovable.

Carbó

El carbó és un exemple de combustible fòssil

El carbó o carbó mineral és una roca sedimentària de color negre, molt rica en carboni i amb quantitats variables d'altres elements, principalment hidrogen, sofre, oxigen i nitrogen. La major part del carbó es va formar durant el període Carbonífer (fa de 359 fins a 299 milions d'anys).

L'ús del carbó va tenir una importància vital durant la revolució industrial on era la principal font d'energia de la indústria. Avui en dia, el seu ús s'ha reduït considerablement entre altres raons per reduir l'efecte hivernacle.

Gas natural

El gas natural és una font d'energia fòssil, com el carbó o el petroli. Està constituït per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen. El seu poder calorífic varia molt segons la seva composició, però els més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 quilocalories per metre cúbic de gas natural.

El gas natural és una energia primària (es pot obtenir directament sense transformació). Les altres energies primàries són l'energia solar, el carbó i el petroli. Es tracta de l'energia fòssil més neta en quant a residus i emissions atmosfèriques, i del combustible més eficient per a l'obtenció d'electricitat a les centrals tèrmiques, amb una eficiència total d'un 50,7% enfront del 25,7% del fuel, el 26,1% de l'urani (central nuclear) i el 26,8% del carbó.

La seva utilització directa, sense haver de transformar-se prèviament en electricitat, té una eficiència molt més gran, d'un 91,2%. També és més econòmic i més fàcil d'emmagatzemar que el carbó i els derivats del petroli.

Per tot això es va començar a utilitzar a partir dels anys 60 com a combustible preferent excepte en el transport, on continua predominant el petroli. A més, es fa servir també com a matèria primera de nombrosos productes químics.

valoración: 3.2 - votos 13

Última revisió: 13 de abril de 2017

Tornar