Els combustibles fòssils són una font d'energia no renovable. Aquest recurs prové de descompostos d'animals i plantes. Es tracta d'un recurs natural que triga milions d'anys a regenerar-se.
Actualment, els combustibles fòssils suposen la font d'energia més utilitzada en el món. La principal utilitat és per generar electricitat. També s'utilitzen per generar energia mecànica (automòbils, motors tèrmics, etc.).
La combustió d'aquests minerals genera gasos d'efecte hivernacle com el diòxid de carboni. L'efecte hivernacle és una de les principals causes del anvi climàtic. A el no deixar escapar la calor a l'espai accentua l'escalfament global de la planeta.
Els principals usos dels combustibles fòssils son la generació elèctrica i el transport.
Què són els combustibles fòssils?
Els combustibles fòssils són materials combustibles formats a partir de restes orgàniques fossilitzades. Són una sèrie de substàncies i gasos formats a partir de restes d'animals i plantes. Aquest procés es generen en certes capes de terra durant milions d'anys.
Tots ells estan formats per hidrocarburs. Els hidrocarburs són unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen
Les restes animals i vegetals pateixen un procés de descomposició parcial de la matèria orgànica. Depenent dels processos fisicoquímics que han patit, aquestes restes de plantes i animals es converteixen en carbó, petroli o gas natural.
Es tracta de fonts d'energia primàries ja que es poden obtenir directament sense transformació.
Eptes materials tenen un alt poder calorífic. Per aquest motiu s'utilitzen en centrals termoelèctriques o en dispositius que funcionen mitjançant fonts de calor.
Per aquesta raó, els combustibles fòssils van tenir una rellevància vital durant la Revolució Industrial.
Quin és l'origen dels combustibles fòssils?
Els combustibles fòssils es formen mitjançant un procés de descomposició parcial de la matèria orgànica i restes vegetals. Aquest procés de transformació dura milions d'anys i és conseqüència de l'elevada pressió i temperatura que diverses capes de sediments exerceixen sobre la matèria orgànica.
S'han originat de forma natural per un procés de fossilització en anòxia (falta d'oxigen) ambiental. La matèria orgànica no s'ha degradat per microorganismes, sinó que roman en forma de molècules orgàniques més complexes. Aquestes molècules poden ser
Sòlides, en el cas del arbó.
Líquidas, en el caso del pel petróleo.
Gas, en el cas del gas natural.
L'energia d'aquestes molècules és la que s'allibera en utilitzar-los com a combustible.
Aquest procés de milions d'anys és el que converteix els combustibles fòssils en una font d' energia no renovable. La velocitat amb la qual es consumeixen és molt més gran que la velocitat amb la qual es regeneren.
Per què són importants els combustibles fòssils?
Els combustibles fòssils tenen un alt poder calorífic que els converteix en una font d'energia tèrmica molt valuosa. És important tant per la seva facilitat d'extracció com pel seu poder calorífic.
L'energia fòssil s'utilitza per generar electricitat i per generar energia mecànica.
Els combustibles fòssils va provocar un gran creixement econòmic i demogràfic lligat a la Revolució Industrial de segle XIX. En l'actualitat són fonamentals per a la nostra economia.
Tipus de combustibles fòssils
Es distingeixen tres tipus de combustibles fòssils:
1.- Petroli (en forma líquida o de gas liquat)
El petroli és un oli mineral contingut en grans bosses als estrats superiors de l'escorça terrestre. Té una estructura líquida, però també es pot presentar com a gas liquat.
El petroli pateix un procés de transformació en una refineria. Un cop refinat, proporciona una gran quantitat de productes utilitzats com a font d'energia. Entre els productes derivats del etroli destaquen la gasolina, el gasoil, el fuel, etc.
Els sectors més beneficiats del etroli són l'automoció i els motors tèrmics. També es poden utilitzar com a matèria primera de la indústria petroquímica.
L'eficiència energètica del etroli és d'aproximadament el 25,7%.
2.- Carbó (sòlid)
El carbó o carbó mineral és una roca sedimentària de color negre, molt rica en carboni i amb quantitats variables d'altres elements, principalment hidrogen, sofre, oxigen i nitrogen.
La major part d'aquesta font d'energia no renovable es va formar durant el període Carbonífer (fa de 359 fins a 299 milions d'anys).
L'eficiència energètica del etroli és d'aproximadament el 26,8%.
3.- Gas natural
El gas natural es tracta de l'energia fòssil més neta en quant a residus i emissions atmosfèriques.
El poder calorífic del gas natural varia molt segons la seva composició. Els valors més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 quilocalories per metre cúbic de gas.
És el combustible més eficient per a l'obtenció d'electricitat a les centrals tèrmiques, amb una eficiència total d'un 50,7%. Si eel gas natural s'utilitza directament sense transformar-lo en electricitat l'eficiència puja a un 91,2%.
El seu emmagatzematge és més econòmic i més fàcil que el carbó i els derivats del etroli.
