La resistència elèctrica és una escala de magnitud física que mesura la tendència d'un cos a oposar-se a el pas d'un corrent elèctric quan se sotmet a una tensió elèctrica. Aquest terme també s'utilitza per referir-un element d'un circuit elèctric que dificulta la circulació de les càrregues elèctriques.
La resistencia R es la inversa de la conductancia eléctrica G, definida para un conductor cilíndrico como:
R = 1 / G.
La resistència per a circuits de corrent altern i per a camps electromagnètics alterns es descriu en termes de impedància i impedància característica.
El dispositiu que mesura la resistència elèctrica és el ohmímetre.
Com funciona una resistència elèctrica?
La resistència a el pas del corrent es deu al fet que les càrregues elèctriques (ions o electrons) que flueixen a través d'un conductor elèctric xoquen contra àtoms de el propi conductor. A l'xocar, part de la seva energia cinètica es converteix en calor. És a dir, un dels efectes de el pas de corrent en un conductor és el seu escalfament. Aquest efecte s'anomena efecte Joule.
La resistència d'un conductor depèn de l'material amb el qual estigui fabricat, la mida i la seva temperatura. A l'augmentar la temperatura, augmenta la resistència. Igualment, a l'abaixar la temperatura, la resistència disminueix.
Quina és la unitat de mesura d'una resistència elèctrica?
En el sistema internacional, la unitat de mesura de la resistència elèctrica és l'ohm (Ω) en honor a Georg Simon Ohm.
En el cas de corrent continu i en absència de força electromotriu dins el conductor considerat, s'aplica la llei d'Ohm:
R = V / I
on:
- V la tensió a la qual està sotmès el cos;
- I és la intensitat del corrent que travessa el cos.
La llei d'Ohm és vàlida quan s'utilitza per expressar la resistència de l'conductor elèctric en forma macroscòpica només quan aquest té una geometria constant.
Tipus de resistència elèctrica d'un circuit electrònic
Els tipus de resistències d'un circuit electrònic són les següents:
- Resistències elèctriques de pel·lícula de carbó.
- Resistències de carbó premsat.
- Resistències metàl·liques vidrades.
- Resistències bobinades.
- Resistències SMD.
- Resistències de pel·lícula d'òxid metàl·lic.
- Resistència de ciment o resistència de potència.
- Resistències variables o potenciòmetres.
- Resistors dependents de la temperatura, llum o tensió.
- Varistores.
- Resistències bobinades.
Per determinar la resistència que té cada un d'aquests components ha uns codis de colors. Cada resistència en un circuit electrònic presenta unes bandes de colors que estan assignats a uns valors numèrics que permeten calcular la resistència total de l'element.
Exemples d'ús de resistències elèctriques
Les resistències elèctriques tenen moltes utilitats en diferents camps; aquí adjuntem tres exemples pràctics:
-
Estufes elèctriques: una estufa no és més que una resistència elèctrica que s'escalfa amb el pas de l'electricitat d'acord amb la llei de Joule.
-
Frigorífics i bombes de calor: tots els electrodomèstics que requereixen escalfar un fluid de treball o aigua utilitzen resistències elèctriques.
-
Circuits electrònics: els circuits electrònics utilitzen resistències per variar el voltatge i la intensitat de corrent en un punt determinat de l'circuit d'acord a la llei d'Ohm.
Què és un termistor?
Un termistor és un tipus de resistència elèctrica el valor varia depenent de la temperatura. Totes les resistències augmenten a l'augmentar la temperatura, però un termistor ho fa d'una forma més notable.
Hi ha dos tipus de termistors depenent de el signe de el coeficient de temperatura:
- NTC (negative temperature coefficient), con coeficiente negativo. La resistencia de estos termistores baja al aumentar la temperatura.
- PTC (positive temperature coefficient), con coeficiente positivo. La resistencia incrementa al aumentar la temperatura.
Les resistències dependents són resistències en què la resistència a el pas del corrent elèctric (el seu valor òhmic) depèn de diferents paràmetres com la temperatura, la tensió o la llum ambiental.