El sistema solar és un sorprenent racó de l'univers que alberga una varietat de cossos celestes, des del brillant Sol fins als planetes, llunes, asteroides i estels que l'orbiten.
Al llarg de la història, els científics han desenvolupat diverses teories sobre l'origen del nostre sistema solar, ia mesura que avancen les investigacions, la nostra comprensió d'aquest enigma còsmic evoluciona constantment.
Nebulosa Solar: el lloc de naixement
La teoria més àmpliament acceptada sobre l'origen del sistema solar és la hipòtesi de la nebulosa solar, que va ser proposada pel matemàtic i astrònom Pierre-Simon Laplace al segle XVIII i posteriorment desenvolupada per altres científics.
Segons aquesta teoria, el sistema solar es va formar a partir d'un gran núvol de gas i pols coneguda com una nebulosa solar.
Fa uns 4,6 mil milions d'anys, una pertorbació a la nebulosa solar, possiblement causada per una supernova propera o una ona de xoc d'una estrella veïna, va iniciar el procés de formació del sistema solar.
Aquesta pertorbació va comprimir parts de la nebulosa, fent que el gas i la pols es condensessin en petits grumolls coneguts com a planetesimals. Aquests planetesimals van xocar i es van fusionar al llarg de milions d'anys, formant planetes, llunes i altres cossos celestes.
Formació del Sol i els planetes
Al centre de la nebulosa solar, la majoria del material es va acumular en una protoestrella en creixement que eventualment es convertiria en el nostre Sol.
La gravetat al nucli de la protoestrella va comprimir l'hidrogen i l'heli, donant lloc a la fusió nuclear i l'emissió de llum i calor. El Sol, en el seu estat actual, va començar a brillar com una estrella.
Els planetes gegants, com Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, es van formar més lluny, on les baixes temperatures van permetre l'acumulació de gasos més lleugers, com l'hidrogen i l'heli.
El paper dels estels i asteroides
A més dels planetes, el sistema solar també està poblat per asteroides i estels, que són restes de la formació del sistema solar.
Els asteroides són roques petites que orbiten principalment al cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter, mentre que els cometes són cossos gelats que viatgen en òrbites el·líptiques al voltant del Sol.
Es creu que els estels i asteroides són fòssils vivents del sistema solar d'hora i poden contenir pistes sobre les condicions que existien a la nebulosa solar original.
Les missions espacials, com la sonda Rosetta de l'Agència Espacial Europea, han permès estudiar estels de prop i obtenir informació valuosa sobre la composició i la història del nostre sistema solar.
Altres teories de l'origen del sistema solar
A més de la hipòtesi de la nebulosa solar, hi ha altres teories i models alternatius sobre l'origen del sistema solar. Tot i que la hipòtesi de la nebulosa solar és la més acceptada, aquestes teories alternatives han estat proposades i debatudes per la comunitat científica al llarg del temps.
Algunes d'aquestes teories són les següents:
Captura d'estrella binària
Aquesta teoria suggereix que el Sol va ser originalment parteix d'un sistema estel·lar binari, és a dir, dues estrelles que orbitaven mútuament.
Segons aquesta hipòtesi, el Sol va capturar la seva companya estel·lar en una òrbita propera i després va expulsar l'altra estrella, deixant sol el Sol en la seva posició actual.
Impacte d'una estrella veïna
Alguns científics han plantejat la idea que una estrella propera va passar prou a prop del nostre sistema solar en les seves primeres etapes per pertorbar la nebulosa solar i provocar la formació dels planetes i el Sol.
Aquesta teoria suggereix que l'estrella veïna podria haver deixat la seva influència gravitacional en l'òrbita i la composició dels cossos del sistema solar.
Formació de planetes per fissió
Aquesta teoria proposa que els planetes es van formar a través de la divisió d'un estel en dues o més parts a causa d'una ràpida rotació.
No obstant això, aquesta teoria ha estat àmpliament descartada pel fet que no explica satisfactòriament la composició i les òrbites dels planetes.
Teoria de la formació caòtica
Alguns models computacionals suggereixen que el sistema solar es va formar a partir duna nebulosa solar altament caòtica en lloc duna nebulosa uniforme.
Aquesta teoria implica interaccions complexes entre partícules de gas i pols, fet que va portar a la formació de planetesimals i planetes de manera menys ordenada que la hipòtesi de la nebulosa solar.