L'efecte hivernacle és el procés mitjançant el qual l'atmosfera d'un planeta deixa passar la radiació solar provinent del Sol, però impedeix o dificulta la sortida d'energia tèrmica del planeta.
S'anomena efecte hivernacle a causa de la similitud amb el funcionament dels hivernacles. Aquests sistemes són capaços de retenir la calor al seu interior. La diferència és que l'hivernacle utilitza el vidre i no els gasos de l'atmosfera per retenir la calor.
Quan es parla de l'efecte hivernacle pràcticament sempre ens referim a l'efecte produït al planeta Terra. No obstant això, també es produeix de manera similar a altres planetes com Venus i Mart.
Les activitats humanes i les fonts d'energia no renovables principals han provocat un augment excessiu de l'efecte hivernacle. Un dels avantatges de les energies renovables com l'energia solar és que no emeten gasos. Les energies netes és una bona alternativa per contrarestar aquests efectes.
En què consisteix l'efecte hivernacle?
Quan la radiació solar que arriba a l'atmosfera terrestre, part d'aquesta radiació és reflectida com si la superfície de la terra fos un mirall. Una altra part és absorbida i entra a l'atmosfera.
La major part de la radiació que ha aconseguit entrar a l'atmosfera arriba a la superfície terrestre. Això fa que la superfície s'escalfi la superfície. Després, part d'aquesta calor s'allibera en forma de radiació, però a longituds d'ona més grans que la radiació solar original.
De la radiació infraroja que remet la superfície terrestre només una part important aconseguirà tornar a travessar l'atmosfera i sortirà a l'espai. Prop del 90%. La resta escalfa els gasos de l'atmosfera i la seva energia calorífica s'hi queda. El planeta queda embolicat per un conjunt de gasos calents que contribueixen a escalfar-lo.
L'atmosfera té la característica que absorbeix més fàcilment la radiació infraroja de sortida que a la radiació visible rebuda del Sol. Això és el que fa que la Terra sigui més calenta del que ho seria sense atmosfera.
Aquest esdeveniment és el que fa que el planeta Terra arribi a temperatures compatibles amb la vida. L'efecte hivernacle és, doncs, un fenomen natural de l'atmosfera. Si la calor no quedés retinguda a l'atmosfera, la Terra es gelaria.
Per què lefecte hivernacle és un problema?
L'efecte hivernacle no és un problema per a la vida a la Terra. En realitat, és imprescindible per retenir la calor solar i evitar que es congeli. El problema apareix quan aquest efecte natural és potenciat per l'acció de l'home.
En augmentar aquest efecte mitjançant altres tipus de gasos, la temperatura de la Terra s'eleva i afecta negativament les espècies que hi viuen. Per exemple, diòxid de carboni o òxid de nitrogen.
És el que s'anomena escalfament global i una de les causes del canvi climàtic.
La crema de combustibles fòssils ol‟incendi d‟un bosc implica l‟emissió de diòxid de carboni. Si la concentració de CO2 a l'atmosfera augmenta, augmenta l'efecte hivernacle.
L'opinió popular se'n va començar a preocupar a finals del segle XX.
Conseqüències de l'escalfament global
-
Desertització i sequeres, que causen les pandèmies de gana.
-
Desforestació, que augmenta encara més el canvi.
-
Fusió del gel antàrtic als casquets polars, que causa un ascens del nivell del mar. L'augment del nivell dels oceans provocaria la inundació de ciutats costaneres.
-
Destrucció d'ecosistemes.
-
Alteraria les regions climàtiques i els corrents oceànics, amb possibles conseqüències importants sobre les activitats humanes.
Relació amb lenergia
L'efecte té relació amb l'energia per dues raons:
-
Aquest efecte precisament descriu el flux denergia. L'energia solar en forma de radiació entra a l'atmosfera i part de la qual es vol escapar es veu atrapada.
-
La manera com els humans generen energia pot potenciar aquest efecte.
Hi ha dos tipus de generació denergia: renovable i no renovable.
La major part de lenergia renovable implica cremar combustibles fòssils. Normalment carbó, derivats del petroli i gas natural. La crema d aquests combustibles genera una gran quantitat de gasos que potencien aquest efecte. S'anomenen gasos d'efecte hivernacle.
Cal esmentar que dins de les energies no renovables hi ha l'energia nuclear. L'energia atòmica té molts inconvenients mediambientals, però no genera aquest tipus de gasos.
Per altra banda, les energies renovables no generen gasos. Es consideren energies netes per aquest motiu. Per tant, les fonts renovables són una bona alternativa per suavitzar el canvi climàtic.
Gasos d'efecte hivernacle
Els responsables d'aquest efecte a l'atmosfera són els gasos hivernacle. Els enumerem per ordre important.
- Vapor d'aigua (H 2 O)
- Diòxid de carboni (CO 2 )
- Ozó (O 3 )
- Altres gasos en menor proporció.
- Metà (CH 4 )
- Òxid nitrós (N 2 O)
- Hexafluorur de sofre (SF 6 )
- CFC
Un dels moments més rellevants va ser durant la revolució industrial. Durant aquest procés el consum de combustibles fòssils va augmentar de manera exponencial. Per tant, l'emissió de gasos també va augmentar en la mateixa proporció.
El Protocol de Kyoto: acords presos
El protocol de Kyoto és un conveni internacional que intenta limitar globalment les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. El protocol sorgeix de la preocupació internacional per l‟escalfament global que podrien incrementar les emissions descontrolades d‟aquests gasos.
Els acords que es van dur a terme al protocol de Kyoto el 1997 van ser:
- Els països industrialitzats signants es comprometen a reduir les emissions de gasos hivernacles un 5% en el període del 2008 fins al 2012 respecte al 1990.
- Els països rics han de reduir les emissions de gasos entre un 25% i un 40% per al 2020, respecte del 1990.
- La negociació a llarg termini estableix que l'augment de temperatura ha d'estar per sota dels dos graus respecte dels nivells preindustrials. Aquest objectiu es revisarà perquè no superi l'1.5 graus.
- Adaptació dels països menys industrialitzats perquè afrontin els desastres relacionats amb el canvi climàtic.
- Els països industrialitzats han de promoure estratègies per abaixar les emissions de carboni i els països en vies de desenvolupament han de limitar les emissions amb plans i accions nacionals apropiades.
- Els plans d'accions s'han de sotmetre cada dos anys a un sistema de control i verificació internacional, encara que s'han de fer de manera que no sigui instructiu, no punible i respectuós.
- Els països industrialitzats han d'aportar una ajuda de 30.000 milions de dòlars en tres anys, fins al 2012 i mobilitzar recursos fins a 100.000 dòlars anuals el 2020.
- L'ajuda es canalitzarà a través d'un fons amb 24 membres i on 12 procediran de països rics i d'altres.
Resum
L'efecte hivernacle és el mecanisme mitjançant el qual la calor de la Terra no es pot escapar. Part de la radiació solar que arriba al nostre planeta és absorbida i una altra part torna a rebotar a l'espai. Tot i això, diversos elements presents a l'atmosfera eviten que pugui escapar-se.
Aquest efecte es produeix de manera natural i és necessari per a la vida. Tot i això, la presència humana ho ha potenciat massa. La principal conseqüència és un canvi climàtic degut a un escalfament global del planeta.