La Terra

L'efecte hivernacle: causes i conseqüencies

L'efecte hivernacle: causes i conseqüencies

L'efecte hivernacle és el procés mitjançant el qual l'atmosfera d'un planeta deixa passar la radiació solar provinent del Sol, però en canvi, impedeix o dificulta la sortida d'energia tèrmica del laneta.

Es denomina efecte hivernacle a causa de la similitud amb el funcionament dels hivernacles. Aquests sistemes són capaços de retenir la calor al seu interior. La diferència està en que l'hivernacle utilitza el vidre i no els gasos de l'atmosfera per retenir la calor.

Quan es parla de l'efecte hivernacle pràcticament sempre ens referim a l'efecte produït al planeta Terra. No obstant això, també es produeix de forma similar a altres planetes com Venus i Mart.

Les activitats humanes i les principals fonts d'energia no renovable han provocat un augment excessiu de l'efecte hivernacle. Un dels avantatges de les energies renovables com l'energia solar és que no emeten gasos. Les energies netes és una bona alternativa per contrarestar aquests efectes.

En què consisteix l'efecte hivernacle?

Quan la radiació solar que arriba a l'atmosfera terrestre part d'aquesta radiació és reflectida com si la superfície de la terra fos un mirall. Una altra part és absorbida i entra a l'atmosfera.

La major part de la radiació que ha aconseguit entrar a l'atmosfera arriba a la superfície terrestre. Això fa que la superfície s'escalfi la superfície. Després, part d'aquesta calor s'allibera en forma de radiació, però a longituds d'ona més grans que la de la radiació solar original.

De la radiació infraroja que remet la superfície terrestre, només una part important aconseguirà tornar a travessar l'atmosfera i sortirà a l'espai. Prop d'un 90%. La resta escalfa els gasos de l'atmosfera i la seva energia calorífica es queda aquí. El planeta queda envoltat per un conjunt de gasos calents que contribueixen a escalfar-lo.

L'atmosfera té la característica que absorbeix més fàcilment la radiació infraroja de sortida que a la radiació visible rebuda del Sol. Això és el que fa que la Terra sigui més calenta del que ho seria sense atmosfera.

Aquest esdeveniment és el que fa que el planeta Terra abast temperatures compatibles amb la vida. L'efecte hivernacle és per tant, un fenomen natural de l'atmosfera. Si la calor no quedés retingut en l'atmosfera, la Terra es gelaria.

Per què l'efecte hivernacle és un problema?

L'efecte hivernacle no és un problema per a la vida a la Terra. En realitat, és imprescindible per retenir la calor solar i evitar que es congeli. El problema apareix quan aquest efecte natural es veu potenciat per l'acció del ome.

A l'augmentar aquest efecte mitjançant altres tipus de gasos, la temperatura de la Terra s'eleva i afecta negativament a les espècies que hi viuen. Per exemple diòxid de carboni o òxid de nitrogen.

És el que s'anomena escalfament global i una de les causes del anvi climàtic.

La crema de combustibles fòssils o l'incendi d'un bosc implica l'emissió de diòxid de carboni. Si la concentració de CO2 a l'atmosfera augmenta, augmenta l'efecte hivernacle. 

L'opinió popular va començar a preocupar d'això a finals de segle XX.

Conseqüències de l'escalfament global

L'efecte hivernacle: causes i conseqüenciesL'escalfament global tindria importants efectes en la vida que es desenvolupa. Dins de la comunitat científica no hi ha un consens de les conseqüències exactes. Tot i així les tesis més pessimistes s'enumeren les següents conseqüències:

  • Desertització i sequeres, que causen les pandèmies de fam.

  • Desforestació, que augmenta encara més el canvi.

  • Fusió del gel antàrtic en els casquets polars, que causa un ascens del nivell de la mar. L'augment del nivell dels oceans provocaria la inundació de ciutats costaneres.

  • Destrucció d'ecosistemes.

  • Alteraria les regions climàtiques i els corrents oceànics, amb possibles conseqüències importants sobre les activitats humanes.

Quina relació té l'efecte hivernacle amb l'energia?

L'efecte té relació amb l'energia per dues raons:

  1. Aquest efecte precisament descriu el flux d'energia. L'energia solar en forma de radiació entra en l'atmosfera i part de la qual vol escapar es veu atrapada.

  2. La forma en què els humans generen energia pot potenciar aquest efecte.

Hi ha dos tipus de generació d'energia: renovable i no renovable.

La major part de l'energia renovable implica cremar combustibles fòssils. Normalment carbó, derivats del etroli i gas natural. La crema d'aquests combustibles genera una gran quantitat de gasos que potencien aquest efecte. Es diuen gasos d'efecte hivernacle.

Cal esmentar que dins de les energies no renovables ha la energia nuclear. L'energia atòmica té molts inconvenients mediambientals però no genera aquest tipus de gasos.

D'altra banda, les energies renovables no generen gasos. Es consideren energies netes per aquest motiu. Per tant, les fonts renovables són una bona alternativa per suavitzar el canvi climàtic.

Quins són els principals gasos d'efecte hivernacle?

Els responsables d'aquest efecte en l'atmosfera són els gasos hivernacle. Els enumerem per ordre d'importància.

  • Vapor d'aigua (H2O)

  • Diòxid de carboni (CO2)

  • Ozó (O3)

  • Altres gasos en menor proporció.

    • Metà (CH4)

    • Òxid nitrós (N2O)

    • Hexafluorur de sofre (SF6)

    • CFC

L'efecte hivernacle: causes i conseqüenciesAquests gasos tenen una forta capacitat d'absorció d'energia calorífica a la regió infraroja de l'espectre.

Un dels moments més rellevants va ser durant la revolució industrial. Durant aquest procés el consum de combustibles fòssils va augmentar de forma exponencial. En conseqüència, l'emissió de gasos també va augmentar en la mateixa proporció.

Què és el Protocol de Kyoto i quins acords es van prendre?

El protocol de Kyoto és un conveni internacional que intenta limitar globalment les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El protocol sorgeix de la preocupació internacional per l'escalfament global que podrien incrementar les emissions descontrolades d'aquests gasos.

Els acords que es van dur a terme en el protocol de Kyoto el 1997 van ser:

  • Els països industrialitzats signants es comprometen a reduir les emissions de gasos hivernacles un 5% en el període de 2008 fins 2012 respecte a 1990.

  • Els països rics han de reduir les seves emissions de gasos entre un 25% i un 40% per al 2020, respecte al 1990.

  • La negociació a llarg termini, estableix que l'augment de temperatura ha d'estar per sota dels dos graus respecte als nivells preindustrials. Es revisarà aquest objectiu perquè no superi el 1.5 graus.

  • Adaptació dels països menys industrialitzats perquè afrontin els desastres relacionats amb el canvi climàtic.

  • Els països industrialitzats han de promoure estratègies per baixar les emissions de carboni i els països en vies de desenvolupament han de limitar les emissions amb plans i accions nacionals apropiades.

  • Els plans d'accions s'han de sotmetre cada dos anys a un sistema de control i verificació internacional, encara que s'han de fer de manera que sigui no instructiu, no punible i respectuós.

  • Els països industrialitzats han d'aportar un ajut de 30.000 milions de dòlars en tres anys, fins al 2012 i mobilitzar recursos fins als 100.000 dòlars anuals el 2020.

  • L'ajuda es canalitzarà a través d'un fons amb 24 membres i en la qual 12 procediran de països rics i altres.

Resum

L'efecte hivernacle és el mecanisme mitjançant el qual la calor de la Terra no pot escapar. Part de la radiació solar que arriba al nostre planeta és absorbida i una altra part rebota de nou a l'espai. No obstant això, diversos elements presents en l'atmosfera eviten que pugui escapar-se.

Aquest efecte es produeix de manera natural i és necessari per a la vida. No obstant això, la presència humana l'ha potenciat massa. La principal conseqüència és un canvi climàtic a causa d'un escalfament global de la planeta.

Autor:
Data de publicació: 25 de juliol de 2016
Última revisió: 29 de maig de 2020