L'efecte hivernacle és el procés mitjançant el qual l'atmosfera d'un planeta deixa passar la radiació solar provinent del Sol, però impedeix o dificulta la sortida d'energia tèrmica del planeta.
S'anomena efecte hivernacle a causa de la similitud amb el funcionament dels hivernacles. Aquests sistemes són capaços de retenir la calor a l'interior.
Quan es parla de l'efecte hivernacle pràcticament sempre ens referim a l'efecte produït al planeta Terra. No obstant això, també es produeix de manera similar a altres planetes com Venus i Mart.
Les activitats humanes i les fonts d'energia no renovables principals han provocat un augment excessiu de l'efecte hivernacle. Un dels avantatges de les energies renovables com l'energia solar és que no emeten gasos. Les energies netes és una bona alternativa per contrarestar aquests efectes.
En què consisteix l'efecte hivernacle?
Quan la radiació solar que arriba a l'atmosfera terrestre, part d'aquesta radiació és reflectida com si la superfície de la terra fos un mirall. Una altra part és absorbida i entra a l'atmosfera.
La major part de la radiació que ha aconseguit entrar a l'atmosfera arriba a la superfície terrestre. Això fa que la superfície s'escalfi la superfície. Després, part d'aquesta calor s'allibera en forma de radiació, però a longituds d'ona més grans que la radiació solar original.
De la radiació infraroja que remet la superfície terrestre només una part important aconseguirà tornar a travessar l'atmosfera i sortirà a l'espai. Prop del 90%. La resta escalfa els gasos de l'atmosfera i la seva energia calorífica s'hi queda. El planeta queda embolicat per un conjunt de gasos calents que contribueixen a escalfar-lo.
L'atmosfera té la característica que absorbeix més fàcilment la radiació infraroja de sortida que no pas a la radiació visible rebuda del Sol. Això és el que fa que la Terra sigui més calenta del que ho seria sense atmosfera.
Aquest esdeveniment és el que fa que el planeta Terra arribi a temperatures compatibles amb la vida. L'efecte hivernacle és, doncs, un fenomen natural de l'atmosfera. Si la calor no quedés retinguda a l'atmosfera, la Terra es gelaria.
4 Causes de lefecte hivernacle
1. Gasos d'efecte hivernacle (GEI)
Alguns gasos, com el diòxid de carboni (CO₂), el metà (CH₄), l'òxid nitrós (N₂O) i els gasos fluorats, tenen la capacitat d'atrapar la calor a l'atmosfera.
Aquests gasos formen una mena de "manta tèrmica" que evita que parteix de la calor que la Terra rep del sol escapi a l'espai.
2. Activitats humanes
Les activitats humanes que fan aquest efecte són múltiples. A continuació et mostro les més importants:
- Crema de combustibles fòssils : La combustió de carbó, petroli i gas per generar energia o moure vehicles allibera grans quantitats de CO₂. És la causa principal de l'augment d'aquest gas a l'atmosfera.
- Desforestació : Els arbres absorbeixen CO₂, però la tala massiva redueix aquesta capacitat natural de "netejar" l'atmosfera. A més, en cremar o descompondre la fusta, s'allibera encara més CO₂.
- Agricultura i ramaderia : El metà, un gas molt més potent que el CO₂ en termes de retenció de calor, es produeix en grans quantitats en la digestió del bestiar i en la descomposició de matèria orgànica en arrossars o abocadors.
- Ús de productes industrials Alguns gasos fluorats, com els CFC o HFC, s'utilitzen en refrigeració, aerosols o processos industrials, i encara que estan en menors quantitats, són molt efectius atrapant calor.
3. Creixement de la població i el consum
A mesura que creix la població mundial, també ho fan la demanda d'energia, aliments i béns.
Això incrementa les activitats que generen GEH, com ara el transport, la producció industrial i l'agricultura intensiva.
4. Malbaratament i maneig de residus
Els abocadors d'escombraries produeixen metà en descompondre's les deixalles orgàniques.
A més a més, el tractament inadequat d'aigües residuals també contribueix a les emissions.
10 Efectes de lefecte hivernacle
1. Augment de les temperatures globals
L'augment de gasos d'efecte hivernacle està elevant la temperatura mitjana de la Terra, cosa que provoca onades de calor més freqüents i intenses. Això afecta greument la salut humana, especialment en regions on les temperatures extremes superen els 40 °C.
A més, l'escalfament altera ecosistemes sencers, desajustant cicles naturals com les migracions i la floració de plantes. Aquestes alteracions impacten també la producció agrícola i la biodiversitat global.
2. Fona de glaceres i casquets polars
L'escalfament global està fonent ràpidament glaceres i casquets polars, la qual cosa representa una greu amenaça per als ecosistemes polars.
A nivell global, aquest desglaç està elevant el nivell del mar, posant en risc ciutats costaneres i petites illes. També s'estan alterant corrents oceànics clau, cosa que impacta els patrons climàtics.
3. Increment del nivell del mar
L'augment del nivell del mar és una de les conseqüències més visibles de l'efecte hivernacle intensificat.
A més, la intrusió d'aigua salada a aqüífers contamina les fonts d'aigua dolça, afectant l'agricultura i el consum humà. Aquest fenomen està desplaçant milers de persones, convertint-les en refugiats climàtics.
4. Fenòmens meteorològics extrems
El canvi climàtic intensifica huracans, tempestes i sequeres. Huracans com Katrina i Dorian han demostrat com aquests fenòmens poden ser més destructius a causa de l'augment de la temperatura de l'oceà.
D'altra banda, les sequeres perllongades afecten la producció d'aliments i deixen milions en inseguretat alimentària. Les pluges torrencials, en canvi, provoquen lliscaments de terra i inundacions que destrueixen infraestructures i cultius.
5. Pèrdua de biodiversitat
L'efecte hivernacle està alterant hàbitats naturals a un ritme que moltes espècies no poden suportar.
A més, els canvis als cicles climàtics dificulten que les espècies migrin o s'adaptin a nous entorns. Això genera desequilibris a les cadenes alimentàries i la pèrdua de serveis ecosistèmics.
6. Acidificació dels oceans
Els oceans absorbeixen part del CO₂ atmosfèric, cosa que canvia la seva química i els torna més àcids. Aquest fenomen afecta espècies marines com mol·luscs, corals i crustacis, les closques dels quals es debiliten amb l'acidesa.
La pèrdua de biodiversitat marina no només afecta els ecosistemes, sinó també milions de persones que depenen de la pesca com a font d'aliment i ocupació.
7. Impactes a l'agricultura i la seguretat alimentària
El canvi climàtic està desestabilitzant la producció agrícola. Les sequeres, les inundacions i les temperatures extremes afecten el creixement de cultius bàsics com el blat, el blat de moro i l'arròs.
A més, els canvis als cicles climàtics dificulten la planificació de sembres i collites, reduint la disponibilitat d'aliments i augmentant els preus. Això agreuja la inseguretat alimentària a comunitats vulnerables.
8. Problemes de salut humana
Les temperatures extremes estan incrementant els casos de cops de calor i malalties respiratòries. A més, climes més càlids faciliten la propagació de malalties transmeses per mosquits, com ara el dengue o la malària.
La contaminació de l'aire, causada per la crema de combustibles fòssils, també empitjora condicions com l'asma i altres malalties pulmonars, afectant especialment nens i ancians.
9. Desplaçaments de persones
L'augment del nivell del mar, les sequeres i els fenòmens extrems estan obligant comunitats senceres a abandonar casa seva. Aquestes persones, conegudes com a refugiats climàtics, enfronten incertesa i manca de recursos.
La migració massiva per causes climàtiques genera tensions socials i econòmiques als llocs de destinació. Aquest fenomen, si no es gestiona adequadament, podria intensificar conflictes geopolítics en el futur.
10. Impacte a l'economia global
El canvi climàtic genera pèrdues econòmiques massives a causa de desastres naturals, danys a infraestructures i reducció a la producció agrícola. Els sectors més afectats són el turisme, la pesca i lagricultura.
A més, els governs han de destinar enormes recursos per respondre a desastres i reconstruir àrees afectades. Això sobrecarrega les economies, especialment als països en desenvolupament que tenen menys capacitat d'adaptar-se.
Per què lefecte hivernacle és un problema?
L'efecte hivernacle no és un problema per a la vida a la Terra. En realitat, és imprescindible per retenir la calor solar i evitar que es congeli. El problema apareix quan aquest efecte natural és potenciat per l'acció de l'home.
En augmentar aquest efecte mitjançant altres tipus de gasos, la temperatura de la Terra s'eleva i afecta negativament les espècies que hi viuen. Per exemple, diòxid de carboni o òxid de nitrogen.
És el que s'anomena escalfament global i una de les causes del canvi climàtic.
La crema de combustibles fòssils ol‟incendi d‟un bosc implica l‟emissió de diòxid de carboni. Si la concentració de CO2 a l'atmosfera augmenta, augmenta l'efecte hivernacle.
L'opinió popular se'n va començar a preocupar a finals del segle XX.
Conseqüències de l'escalfament global
-
Desertització i sequeres, que causen les pandèmies de gana.
-
Desforestació, que augmenta encara més el canvi.
-
Fusió del gel antàrtic als casquets polars, que causa un ascens del nivell del mar. L'augment del nivell dels oceans provocaria la inundació de ciutats costaneres.
-
Destrucció d'ecosistemes.
-
Alteraria les regions climàtiques i els corrents oceànics, amb possibles conseqüències importants sobre les activitats humanes.
Relació amb lenergia
L'efecte hivernacle està estretament relacionat amb l'ús de l'energia, especialment aquella generada a partir de combustibles fòssils com ara el carbó, el petroli i el gas natural.
Aquestes fonts denergia són responsables de la major part de les emissions de diòxid de carboni (CO₂), un dels principals gasos defecte hivernacle La combustió daquests combustibles per generar electricitat, moure vehicles o alimentar indústries allibera grans quantitats de gasos que s'acumulen a l'atmosfera, intensificant l'escalfament global.
A més, el consum energètic en activitats humanes, com el transport, la calefacció i la refrigeració, també està vinculat a l'augment de les emissions de metà (CH₄) i òxid nitrós (N₂O), que es generen en processos com l'extracció de gas natural i lús de fertilitzants. D'altra banda, les fonts renovables, com l'energia solar, eòlica i hidroelèctrica, representen una alternativa clau per reduir aquestes emissions, ja que produeixen electricitat sense emetre gasos amb efecte d'hivernacle. No obstant això, la seva implementació encara enfronta barreres econòmiques, tecnològiques i polítiques a moltes regions del món.
Finalment, l'augment de la demanda energètica degut al creixement populacional i econòmic agreuja el problema. A mesura que més persones accedeixen a electricitat i transport, la dependència de fonts fòssils continua sent alta a molts països. Això fa evident la necessitat d'una transició energètica cap a sistemes més sostenibles, on l'eficiència energètica i l'ús de tecnologies netes siguin fonamentals per mitigar els efectes del canvi climàtic i frenar l'impacte de l'efecte hivernacle intensificat.
Gasos d'efecte hivernacle
Els responsables d'aquest efecte a l'atmosfera són els gasos hivernacle. Els enumerem per ordre d'importància.
- Vapor d'aigua (H 2 O)
- Diòxid de carboni (CO 2 )
- Ozó (O 3 )
- Altres gasos en menor proporció.
- Metà (CH 4 )
- Òxid nitrós (N 2 O)
- Hexafluorur de sofre (SF 6 )
- CFC
Un dels moments més rellevants va ser durant la revolució industrial. Durant aquest procés el consum de combustibles fòssils va augmentar de manera exponencial. Per tant, l'emissió de gasos també va augmentar en la mateixa proporció.
El Protocol de Kyoto: acords presos
El protocol de Kyoto és un conveni internacional que intenta limitar globalment les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. El protocol sorgeix de la preocupació internacional per l‟escalfament global que podrien incrementar les emissions descontrolades d‟aquests gasos.
Els acords que es van dur a terme al protocol de Kyoto el 1997 van ser:
- Els països industrialitzats signants es comprometen a reduir les emissions de gasos hivernacles un 5% en el període del 2008 fins al 2012 respecte al 1990.
- Els països rics han de reduir les emissions de gasos entre un 25% i un 40% per al 2020, respecte del 1990.
- La negociació a llarg termini estableix que l'augment de temperatura ha d'estar per sota dels dos graus respecte dels nivells preindustrials. Aquest objectiu es revisarà perquè no superi l'1.5 graus.
- Adaptació dels països menys industrialitzats perquè afrontin els desastres relacionats amb el canvi climàtic.
- Els països industrialitzats han de promoure estratègies per abaixar les emissions de carboni i els països en vies de desenvolupament han de limitar les emissions amb plans i accions nacionals apropiades.
- Els plans d'accions s'han de sotmetre cada dos anys a un sistema de control i verificació internacional, encara que s'han de fer de manera que no sigui instructiu, no punible i respectuós.
- Els països industrialitzats han d'aportar una ajuda de 30.000 milions de dòlars en tres anys, fins al 2012 i mobilitzar recursos fins a 100.000 dòlars anuals el 2020.
- L'ajuda es canalitzarà a través d'un fons amb 24 membres i on 12 procediran de països rics i d'altres.